Curiositat. Intel·lectual, humana, espiritual. Un camí d’aprenentatge continu que va començar fa gairebé 60 anys i que fins ara ha conduït a 35 anys de desenvolupament professional en comunicació, recerca i docència. La curiositat va obrir el camí a la meva fascinació per les llengües i la construcció social i cultural de les societats humanes a través de les paraules. I després em va portar a submergir-me en la traducció literària i empresarial, la interpretació multicultural i científica, i a ensenyar amb tota l’experiència acumulada al llarg del meu camí de vida.
És cert però que per tal que sigui fèrtil, per reeixir el camí, la curiositat ha d’anar acompanyada d’autodisciplina, de perseverança i de sentit del servei. Per això amb el temps s’ha anat assaonant amb coaching, formació sistèmica i en PNL, i amb un enfocament centrat en la cara essencialment humana de la vida.
No hi ha dubte: tot el que ens mou és intrínsecament humà. Per contribuir a la comunicació i al desenvolupament humans ens cal comptar amb un conjunt específic d’habilitats i amb una observació perspicaç de tot el que ens envolta mentre posem en pràctica els nostres dons professionals. I això només s’assoleix amb el temps, amb passió i amb un compromís infatigable.
Però a més, necessitem activar també la nostra creativitat interior, aquella que ens fa únics, diferents, decidits. La creativitat amb intenció i determinació sempre dóna fruits. I tot i que sol esmentar-se de manera força protocol·lària i una mica estandarditzada en un currículum, en realitat mai no mostra la seva veritable esplendor… Sempre acaba quedant soterrada entre els llibres publicats, la recerca realitzada, les tasques d’interpretació que es desenvolupen en un continu espai-temps restringit…
Benvinguts a qui sóc. La curiositat potser va matar els gat. Però a mi m’ha donat l’empenta de seguir, com podeu veure en aquestes pàgines.